...

Estic trist. Trist perquè sé que no la podré tornar a muntar. Trist perquè ja no farem més camí junts. Trist perquè no la podré tornar a untar amb oli ni suar sobre seu. Ha estat una relació curta però intensa. Ens hem trobat un parell de cops per setmana, i alguns caps de setmana no hem parat. Trobaré a faltar la seva suavitat, el seu tacte. Sempre em quedarà l'amor a primera vista, aquell vespre plujós del mes de febrer només veure-la vaig pensar que havia de ser meva... i així va ser.

Però ara només em quedaran els records de tot el què hem viscut, perquè ha acabat marxant amb el primer que passava...

Després de 5 mesos i més de 1000km al costat de canals, entre molins i sempre cara al vent, m'he venut la bicicleta!

Avui mateix hem posat un anunci i avui mateix se l'han emportat, pim-pam. Va ser una inversió com a mitjà de transport i artefacte lúdic, i cal dir que ha complert les expectatives amb escreix. Enrrera queden els primers dies cap a Delft, la ruta per Zeeland, o les excursions amb el Baldiri...

És el primer avís que ja ens queda poc per Holanda!