Gràcies!!!

Encara no ho he paït... però ja està, ja he acabat i defensat la Tesi!!!!

Gràcies a tots per ser-hi, en persona o no, i per ajudar-me tants cops durant aquests anys.

Us deixo un record de la nova "Miss JPEG 2010" (...no tant guapa com la "Lena", però bé :P).

... avui és el gran dia!!!

... 1 dia...

1 setmana

L'últim cap de setmana a Holanda

Últim cap de setmana a Holanda. Ens queden 4 dies per omplir el cotxe de maletes, bicicletes i apunts, i fer via per arribar a casa a celebrar l'aniversari de l'Alaitz i marxar cap a Formentera amb la Colla! Ganes de castells, de caloreta i platja... i ja ho tenim a tocar!

Però abans de deixar aquest país de tren elèctric ens quedava fer la visita al museu Kröeller-Müller, o també conegut com el museu de les bicis blanques.

En el fons és un museu com qualsevol altre, però amb la diferència que està enmig d'un parc natural, De Hoge Veluwe. Un parc amb un gran bosc, on s'hi poden veure (si es té sort) cèrvols, i que el mitjà de transport és, evidentment, la bicicleta. En qualsevol de les 3 entrades del parc hi ha 400 bicicletes blanques que permeten els visitants moure's traquilament pel parc, i acostar-se al museu.

Dins del museu s'hi poden veure obres de Van Gogh, Picasso, Monet, Millet, Gris... i una col·leció de grans escultures contemporànees enmig de la natura. Sense ser un gran museu (en dimensions) és una visita del tot recomanable, sobretot per algú com nosaltres, que això de passejar-se entre obres d'art no ens treu la son...

Ah! i com a curiositat... tenen una còpia* del puzzle que nosaltres tenim al menjador de casa nostra!

* I a sobre és més petita...

De bòlid fins al darrer minut... :)

Sí, com sempre, de bòlid. Queda molt poc. Menys de 15 dies! I per això (i perquè som així, d'acord, ho acceptem...) no parem, per aprofitar....

Dissabte matí van arribar l'Eulàlia i el Samail. Després de recollir-los i anar a casa a deixar maletes i menjar una mica (mmhhh, quines Catànies més bones, gràcies!!!)... vam aprofitar per fer mercat i visitar Leiden. Una mica de volteta perquè poguessin copsar la ciutat que ens ha acollit ja quasi sis mesos.

Després cap a Den Haag!!! Dinar (al lloc habitual, haurem de demanar carnet de "clients fidels") i el museu d'Escher ens esperava.... Repetir va valer la pena, vam veure coses que no ens vam fixar el primer cop... i vam fer la foto "especial". També vam fer una volta per la ciutat i vam anar a veure el Tribunal Internacional (que encara no havíem vist). Molt bé.

Cap a casa d'hora i.... joc de taula! Agrícola!!! Molt bé, el Samail i l'Eulàlia són uns experts i no els va costar gens agafar la dinàmica del joc... així que vam tenir una estona ben entretinguda. Gràcies al Samail vam aprendre noves estratègies de joc... encara que no sé si del tot efectives :)

Diumenge vam fer força kilòmetres en cotxe, per visitar la part al nord d'Amsterdam. Primer vam anar a la zona de molins de Zaanse Schans (que vam visitar a principis de maig), però va semblar una visita nova, perquè vam entrar el molí d'oli (que l'altre cop no vam veure), i vam "enganxar" la demostració (per dir-ho d'alguna manera) de com es fan els esclops actualment. Molt curiós :)

Després cap a Marken, el gran dic... i volta a casa a fer de nou una partida a l'Agrícola :). I a dormir d'hora (ni que sigui una mica)... La veritat és que encara que breu hem pogut fer força coses.

Aquest matí de nou el despertador ben d'hora, que l'Arnau ha fet un puja-baixa a Barcelona per la tesi del seu doctorand. Després de que l'Arnau embarqués, l'Eulàlia, el Samail i jo hem intentat despertar-nos fent un cafè a l'aeroport... i després cadascú a encarar el seu dia. Ells a fer una visita matinera a Amsterdam, fins al migdia que agafen l'avió... i jo a la feina... el penúltim dilluns... Fins aviat!

...

Estic trist. Trist perquè sé que no la podré tornar a muntar. Trist perquè ja no farem més camí junts. Trist perquè no la podré tornar a untar amb oli ni suar sobre seu. Ha estat una relació curta però intensa. Ens hem trobat un parell de cops per setmana, i alguns caps de setmana no hem parat. Trobaré a faltar la seva suavitat, el seu tacte. Sempre em quedarà l'amor a primera vista, aquell vespre plujós del mes de febrer només veure-la vaig pensar que havia de ser meva... i així va ser.

Però ara només em quedaran els records de tot el què hem viscut, perquè ha acabat marxant amb el primer que passava...

Després de 5 mesos i més de 1000km al costat de canals, entre molins i sempre cara al vent, m'he venut la bicicleta!

Avui mateix hem posat un anunci i avui mateix se l'han emportat, pim-pam. Va ser una inversió com a mitjà de transport i artefacte lúdic, i cal dir que ha complert les expectatives amb escreix. Enrrera queden els primers dies cap a Delft, la ruta per Zeeland, o les excursions amb el Baldiri...

És el primer avís que ja ens queda poc per Holanda!

Hup, hup,... Holland!!!

Ja portem tres setmanes d'èxtasi orange. Tres setmanes de veure com un país viu, o millor dit es desviu, per 11 personatges suats i de cuixes molsudes. Segons el meu parer, tot això es porta de forma un pèl exagerada, però també és cert que no m'ho puc imaginar... allà on visc, que és d'allà on vinc, no s'atura per cap selecció nacional... segurament perquè no n'hi ha.

Tot plegat ens ha sorprès l'entrega de tot un país per veure els seus representants en una competició esportiva que es juga a 8 hores d'avió. Els dies de partit, durant dues hores, tot això es converteix en el lloc més tranquil del planeta. Sí, més tranquil del què ja ho és normalment! Però quan aquesta calma acaba... arriba la tempesta. Una riuada de samarretes taronges, begudes i descontrolades, omplen els carrers i canals d'aquesta pacífica terra amb càntics, crits i segurament d'altres coses que ens hem perdut. Avui he sentit que 13 milions de persones (dels 16 que hi viuen) van veure l'últim partit per la TV, és a dir més d'un 80%.

No és extrany veure com, a la cantina de la universitat, els tradicionals davantals dels treballadors es converteixen el samarretes de la selecció. Aquí tot s'ha tenyit d'un sol color; apareixen banderetes per tot arreu, el paper de water de Schiphol (l'aeroport d'Amsterdam) és taronja, als apardors t'hi pots trobar una figura de Buda o un SantCristo envoltats de guirnaldes, es fan pastissets en honor als seus representants nacionals, al súper tots els etiquetatges són especials per l'ocasió, i si et compres una caixa de cerveses tens una samarreta per unir-te a la festa... tot i que jo prefereixo mirar-m'ho com que em vaig comprar una samarreta i em van regalar 24 cerveses!

Ara ens espera un diumenge al vespre, si més no, especial. La pregunta és... com ha de viure un català a Holanda, aquesta final de la Copa del Món? Evidentment, mostrar el passaport en qualsevol plaça habilitada amb pantalles i tiradors de cervesa, pot significar reviure la venjança dels Tercios españoles. Però també és veritat que no m'he cansat d'explicar els meus sentiments cada cop que em felicitaven per les victòries de La Roja.

En qualsevol cas... hup, hup, Holland!

Més visites :)

Aquesta setmana passada va ser ben moguda. Després que dilluns marxessin ma mare, l'Emi i l'Anna, el pont de Sant Joan ens va dur el Dani, la Laia i el Diego!

Divendres com nosaltres treballàvem ells van fer una mica la seva. Space Expo, dinar a l'ESA i visita a Volendam i Marken. Al vespre ens trobem a casa i anem a sopar fora al bar Bad Habits on sense saber-ho ens trobem amb gran part de la colònia d'espanyols de Leiden... veient el partit de la roja. Força molest l'esprai-sorollós... però, per la resta, el sopar i les birres ben bones :).

Dissabte aprofitem per llogar bicis i anem a fer una bona volta! Des de Leiden cap a Wassenar, a la platja, a remullar-nos els peus i jugar una mica amb la sorra (especialment el Diego, clar :P). Després anem cap a Den Haag i allà després de veure un "desfile" de veterans, dinem un bon entrepà. Aleshores anem cap a Delft per veure la plaça, la torre i els canals... i recuperar forces amb un super-stroopwafel gegant per berenar. El Diego fa una guerra d'esponges a un carrer amb activitats (rotllo festa major!) i ens posem en camí cap a casa. Soparet i a dormir d'hora, que estem cansats (i una mica cremats, quin sol feia!).

Diumenge anem cap a Texel, l'illa Frísia de més al sud. Aquesta illa és la més gran i es pot passar amb el cotxe en el ferry. Tenir el cotxe a l'illa ens permet moure'ns més fàcilment i anar fins a un centre de recuperació de foques (Ecomare) on també tenen unes peixeres molt xules ;).

Després a anem cap a la punta nord de l'illa, on ens espera el fotogènic-far i la platjeta per remullar els peus de nou (i ja descalços... aprofitar per enfilar-nos!). Al final, cap a Leiden per sopar uns panekoeken... però arribem massa tard i finalment sopem a casa.

Dilluns a les 4 sona el despertador... i amb cara de son "desfilem" cap a aeroport per acomiadar els convidats. Breu, però intens! Moltes gràcies per la companyia, hem estat molt contents d'ensenyar-vos una petita part d'aquest petit país. Una abraçada!

Mercat, Utrech, Den Haag i Delft

Sí, sí, sí. Tot això en 48h!!! Cap de setmana ben mogut, per aprofitar al màxim les darreres hores amb ma mare i companyia!

Dissabte al matí vam anar al mercat i vam aprofitar per comprar un bon dinar... Bolets arrebossats i gambetes, acompanyats d'un Albariño, clar. Mmmhhhh. I després a fer una volta per Utrech. Tot i que vam arribar tard i no vam poder pujar al Dom, sí que vam tenir temps de fer una bona passejada i voltar pels carrers de la ciutat.

I aquest matí... cap a Den Haag! No feia massa bon dia, però com hem anat "de museus", doncs per sort tampoc ens ha "emprenyat" molt el temps. Primer al Maurithuis per veure diversos quadres, entre ells el de la Noia de la Perla (sí que és petit, Judit!!).

I després al museu d'Escher. Ostres, que xulo!!! Us ho recomanem!

Després, per quasi acabar el dia, vam anar a Delft a comprovar si el dibuix de l'Escher des del Nieuwe Kerk era fidel a la realitat... Podeu dir quina casa del dibuix és la de la foto?

Las tres marías

Pues sí. Tenemos visita: mamá, Emi y Anna. Ayer por la noche llegaron más tarde de lo previsto, pero ¡llegaron! Con maletas mayores o menores (y no entro en discusión, jeje) y sobretodo ¡muy cargadas! Vino, jamón, lomo embuchado.... mmmhhh ¡qué hambre!

Esta mañana Arnau y yo a currar... claro... Pero las "tres marías" han empezado la semana de turismo. La "Leidse Loper"... y vamos, Leiden de arriba abajo.

Así que para cenar... nos hemos recuperado de las extenuantes respectivas jornadas... comiendo bien. Jamón (¡gracias Bego!), vino (¡gracias Anna y Emi!) y chorizo y tortilla casera (¡gracias mamá!). Os dejamos una foto para que os dé un poco de envidia... :)

Bon profit!!

Leidse Loper

O el que és el mateix Volta a Leiden.

Des de ben al principi de ser aquí tenim un llibret de l'oficina de turisme, que explica la volta a Leiden, que passa per alguns dels llocs més emblemàtics de la ciutat. I encara no l'havíem fet tot... :P

Ahir, però, vam venir a dinar a casa la Mariona, la Natàlia i el Rubén; i després de dinar vam passejar i seguir aquesta ruta. Vam descobrir algun raconet que encara no havíem vist mai! I també vam veure alguns llocs ja coneguts, com la porta de Morspoort (que potser heu "intuït" en una de les fotos del nostre primer post holandès). Ens ho vam passar molt bé, gràcies per venir, nois!

I avui... al matí a córrer una estona,... i ara mirant el facebook per seguir l'actuació a Sabadell!!! Felicitats a la colla per l'actuació... i als Castellers de Sabadell pel primer 4d8 descarregat de la seva història!!!

Pa amb tomàquet a Amsterdam

Això és possible a la Taverna Barcelona, un restaurant de cuina catalana que dos Jordis han obert a Amsterdam. Tot el menjar i la beguda que s'hi serveix (excepte el pa) es porta des de Catalunya; pernil de Girona, salsa Espinaler, Raimat, les butifarres de Vic... i Moritz!

Ahir al vespre ens hi vam acostar per sopar amb d'altres catalans (el Rubén, la Natàlia, el Xavi i la Mariona), amb ganes d'una truita de patates, mel i mató, fuet, olives, crema catalana... així que si mai teniu una urgència, ja sabeu on anar...

Bon profit!

Terschelling

Una illa de National Geographic...

Terschelling és una de les illes de Wadden, al nord d'Holanda. Era un dels destins que teniem a la llista de "coses per veure"... i ja el podem eliminar! Aquesta vegada hem fet un puja i baixa d'un sol dia, 150km de cotxe fins a Harlingen per agafar el ferry.

(Aquesta foto està feta amb una opció de la nova càmera, la de fotos panoràmiques.... ufff... quina passada!)

Un dia espectacular... sol, poc vent, platja, i bicicletes per passejar-se per aquesta illa de 30km de longitud i 3.5 d'amplada. Amb nosaltres (l'Alaitz, que va viure uns 5 anys a Terrassa, i l'Arnau, que va neixer al Guinardó per emancipar-se després a Gràcia) van venir l'Ozgun (una noia turca que treballa a l'ESA amb l'Alaitz) i el Carlos (el seu xicot brasiler que està treballant a Alemanya), i que es van conèixer a Kiruna (nord de Suècia)... vaja, com podeu veure, històries paral·leles...

És una illa amb molts contrastos. Holandesos més blancs que l'Iniesta, holandesos més vermells que una gamba, holandesos més morenos... dunes, boscos, platjes immenses, vaques, ocells, i bens pasturant a peu de platja! (amb la seva ovella negra...)

I això sí, com a bon inici de temporada d'estiu... primer xip-xap al mar del Nord. Tot i intentar-ho, l'aigua no estava per fer-hi maravelles, i no vam poder més enllà de sucar-hi els peus

I a la tornada... una parada molt especial... 9 anys i mig més tard, l'Arnau tornava al gran dic... des d'aquella amb la furgo, el Manolo, el Charly, l'Héctor i el Víctor...