Ens vam quedar a casa, i ens vam dedicar a gaudir de la casa, Leiden i vam fer alguna sortida curta. El primer dia vam a la zona nord de Amsterdam, als pobles d'Edam i Volendam, terra de formatges.
Uns poblets encantadors. Amb canals, cases petites, bicicletes,... i com sempre la calma del país taronja. Volendam és un poble pescador, i turístic. De fet tot això li va anar de poc, ja que segons els primers plans de la reconquesta del mar, el port de Volendam s'havia de convertir en una esplanada per més molins i vaques.
Parlant de molins... a part del típic souvenir de Volendam, vam trobar aquests molins reciclats... idea per Festa Major!
Edam queda més a l'interior, i no s'hi veuen autocars ni gent fent fotos. En aquest poble cal destacar una casa antiga del segle XVI. Al soterrani hi ha un celler "flotant" a sobre de les aigües subterrànies. La llegenda diu que era la casa d'un mariner que se'l va fer construir perquè enyorava el "mareig" que provoca el mar... la història més versemblant és que aquesta llibertat del terra del celler és per evitar que rebenti el soterrani per culpa de la pressió per quan hi hagués un augment del nivell de l'aigua... i la realitat és que dos minuts al celler i tens un mareig que ni amb una dosi doble de txutxeries marxa!
Aquí vam fer la turistada... és a dir, de comprar un formatge... d'Edam! De fet n'hi ha de mil gustos i mides. Després de tardar un parell de tasts a decidir-nos, vam acabar comprant un amb gust d'all... Per cert, sabeu que numeren els formatges amb un retolador permanent a sobre la pell per saber la setmana d'elaboració?
Un dels altres dies, entre ruixat i ruixat, vam aprofitar per descobrir el carril bici que porta fins a la feina de l'Alaitz. Un total de 11km que, després d'anar-hi gairebé tots els dies de la setmana, ja es fan com si res, oi Alaitz?
I uns pocs kilòmetres més al nord... la platja... (ens hi podrem banyar a l'estiu?)
I, és clar, dilluns de Pascua... mona! Un pa de pessic de poma amb uns ous de xocolata... mmmhhhhh... gairebé tant bona com aquella que el meu padrí em va portar un any amb l'avi del Barça dient "Aquest any sí!" (i esperem que aquest també!)
