Com bona part del mes de maig holandès, aquest passat cap de setmana era pont. Així que vam tenir 3 dies i mig (la meitat que falta la vam aprofitar per treballar una mica i justificar la beca rebuda) per anar en bici, quedar amb el Baldiri, anar més en bici, veure flors i plantes, visitar algun museu i anar en bici, fer algunes compres de faldilles,... i anar més en bici... i és que en total vam fer més de 160km!!!
El primer dia ens vam posar les dues rodes entre les cames per acostar-nos fins a Keukenhof, un immens jardí ple de tulipes. Allà s'hi poden veure gran quantitat de flors diferents i de tots els colors i formes... i on fins i tot els hi posen nom...
Després de veure tantes flors, i per cremar una mica més l'esmorzar, ens vam acostar fins a Haarlem per fer un bon dinar, i per agafar la LF1, la ruta en bici que va per la costa holandesa enmig de dunes, platges, i pobles de costa al més estil Lloret (atenció a les cases sobre la platja de Zandvoort, totalment en contra de la llei de costes).
Divendres a la tarda, després de passar a buscar l'Alaitz per l'ESA i de gaudir d'un altre bon dinar, ens vam acostar fins a l'SpaceExpo per veure com funcionen els satèlits, els coets,... i què grans són els astronautes!
El dia va acabar a Delft, la ciutat on treballa l'Arnau... i "... què maco que és Delft!". Canals petitons i acollidors, esglesies gòtiques, botigues de mapes,... i on fins i tot vam trobar un comptador de les bicicletes que passen pel carril bici.
Dissabte va tornar a tocar bici. En aquest cas per baixar fins una ciutat coneguda pel seu formatge, Gouda. Amb la companyia del Baldiri ens vam perdre pel Groene Hart, el cor verd holandès, fins arribar a la plaça del mercat, amb la balança d'on , encara, s'hi pesa el formatge. Una bona excursió acompanyada, per variar, d'un portentós dinar.
I traca final. Un diumenge complet. Amb emoció, patiment, suor,... i és que el diumenge havia de tenir moments per tot. Per guanyar la lliga (la imatge del madridista adormit al sofà del Coco's durant tota la segona part no té preu), menjar-se uns SpareRibs, correr la mitja marató de Leiden (1'36'43, visca!), i comprar una planta carnívora (esperem que visqui, però que no se'ns mengi!).
I és que tot acaba com comença...
