De fet, el cap de setmana va començar amb roses... St. Jordi. Vam veure que el 23 d'abril, a Holanda, les llibreries tanquen a l'hora de sempre: a les 18h! Així que a sopar aviat, i a dos quarts de nou ja a casa... sí, sí... és el què es porta per aquestes latituds.
Però l'orgia de flors va arribar dissabte. L'Ozgun, una companya de feina de l'Alaitz, ens va avisar a que a Noordwijk hi havia la Bloemencorso, una calvagata amb tot de carros decorats amb flors. Té certa retirada al guarnit de Festa Major, ja que la gent s'agrupa per guarnir des d'un tractor a una carrossa, amb només flors...
Perquè sí, aquí les flors ja han sortit. Als camps les tulipes esclaten i el verd desapareix sota seu... bbbrrrr... camacu!
Suposo que motivats per l'efecte "jardiner", l'endemà diumenge vaig tenir la gran idea de tallar la gespa, de passar la màquina... és a dir de tallar-me el cabell. És una operació que porto més de 10 anys fent-m'ho, jo mateix, sense massa problemes. De tant en tant algun ensurt, potser el ptijor moment el vaig viure a Lyon, quan vaig perde mitja cueta en mans de la Brigi. Però aquest diumenge passat, l'error més temut, allò que sempre penses que no t'ha de passar,... va passar...
Així que a grans problemes, grans solucions... i tot el cap al zero! Mare meva, quina bola de billar que tinc... tinc un cap tant rodó com una síndria buturuda. Sort que l'alopècia ja em donava una idea de com tinc la closca. Però ara ja ho tinc clar, i pelat!
Amb aquesta pinta, vam anar cap a Amsterdam per celebrar el St. Jordi que organitzava el Casal Català dels Països Baixos. Paradeta de llibres i roses, i Holanda decideix, una consulta popular dins del marc de les fetes a Catalunya aquest cap de setmana passat. Tothom portava el seu granet de sorra a les activitats, i així que nosaltres vam contribuir a la festa amb, evidentment, castells. Vam fer un pilar d'entrada, un taller... i un pilar de tres...
Un pilar que fins i tot va servir per il·lustrar la notícia al diari Het parool!
