L'últim cap de setmana a Holanda

Últim cap de setmana a Holanda. Ens queden 4 dies per omplir el cotxe de maletes, bicicletes i apunts, i fer via per arribar a casa a celebrar l'aniversari de l'Alaitz i marxar cap a Formentera amb la Colla! Ganes de castells, de caloreta i platja... i ja ho tenim a tocar!

Però abans de deixar aquest país de tren elèctric ens quedava fer la visita al museu Kröeller-Müller, o també conegut com el museu de les bicis blanques.

En el fons és un museu com qualsevol altre, però amb la diferència que està enmig d'un parc natural, De Hoge Veluwe. Un parc amb un gran bosc, on s'hi poden veure (si es té sort) cèrvols, i que el mitjà de transport és, evidentment, la bicicleta. En qualsevol de les 3 entrades del parc hi ha 400 bicicletes blanques que permeten els visitants moure's traquilament pel parc, i acostar-se al museu.

Dins del museu s'hi poden veure obres de Van Gogh, Picasso, Monet, Millet, Gris... i una col·leció de grans escultures contemporànees enmig de la natura. Sense ser un gran museu (en dimensions) és una visita del tot recomanable, sobretot per algú com nosaltres, que això de passejar-se entre obres d'art no ens treu la son...

Ah! i com a curiositat... tenen una còpia* del puzzle que nosaltres tenim al menjador de casa nostra!

* I a sobre és més petita...

De bòlid fins al darrer minut... :)

Sí, com sempre, de bòlid. Queda molt poc. Menys de 15 dies! I per això (i perquè som així, d'acord, ho acceptem...) no parem, per aprofitar....

Dissabte matí van arribar l'Eulàlia i el Samail. Després de recollir-los i anar a casa a deixar maletes i menjar una mica (mmhhh, quines Catànies més bones, gràcies!!!)... vam aprofitar per fer mercat i visitar Leiden. Una mica de volteta perquè poguessin copsar la ciutat que ens ha acollit ja quasi sis mesos.

Després cap a Den Haag!!! Dinar (al lloc habitual, haurem de demanar carnet de "clients fidels") i el museu d'Escher ens esperava.... Repetir va valer la pena, vam veure coses que no ens vam fixar el primer cop... i vam fer la foto "especial". També vam fer una volta per la ciutat i vam anar a veure el Tribunal Internacional (que encara no havíem vist). Molt bé.

Cap a casa d'hora i.... joc de taula! Agrícola!!! Molt bé, el Samail i l'Eulàlia són uns experts i no els va costar gens agafar la dinàmica del joc... així que vam tenir una estona ben entretinguda. Gràcies al Samail vam aprendre noves estratègies de joc... encara que no sé si del tot efectives :)

Diumenge vam fer força kilòmetres en cotxe, per visitar la part al nord d'Amsterdam. Primer vam anar a la zona de molins de Zaanse Schans (que vam visitar a principis de maig), però va semblar una visita nova, perquè vam entrar el molí d'oli (que l'altre cop no vam veure), i vam "enganxar" la demostració (per dir-ho d'alguna manera) de com es fan els esclops actualment. Molt curiós :)

Després cap a Marken, el gran dic... i volta a casa a fer de nou una partida a l'Agrícola :). I a dormir d'hora (ni que sigui una mica)... La veritat és que encara que breu hem pogut fer força coses.

Aquest matí de nou el despertador ben d'hora, que l'Arnau ha fet un puja-baixa a Barcelona per la tesi del seu doctorand. Després de que l'Arnau embarqués, l'Eulàlia, el Samail i jo hem intentat despertar-nos fent un cafè a l'aeroport... i després cadascú a encarar el seu dia. Ells a fer una visita matinera a Amsterdam, fins al migdia que agafen l'avió... i jo a la feina... el penúltim dilluns... Fins aviat!

...

Estic trist. Trist perquè sé que no la podré tornar a muntar. Trist perquè ja no farem més camí junts. Trist perquè no la podré tornar a untar amb oli ni suar sobre seu. Ha estat una relació curta però intensa. Ens hem trobat un parell de cops per setmana, i alguns caps de setmana no hem parat. Trobaré a faltar la seva suavitat, el seu tacte. Sempre em quedarà l'amor a primera vista, aquell vespre plujós del mes de febrer només veure-la vaig pensar que havia de ser meva... i així va ser.

Però ara només em quedaran els records de tot el què hem viscut, perquè ha acabat marxant amb el primer que passava...

Després de 5 mesos i més de 1000km al costat de canals, entre molins i sempre cara al vent, m'he venut la bicicleta!

Avui mateix hem posat un anunci i avui mateix se l'han emportat, pim-pam. Va ser una inversió com a mitjà de transport i artefacte lúdic, i cal dir que ha complert les expectatives amb escreix. Enrrera queden els primers dies cap a Delft, la ruta per Zeeland, o les excursions amb el Baldiri...

És el primer avís que ja ens queda poc per Holanda!

Hup, hup,... Holland!!!

Ja portem tres setmanes d'èxtasi orange. Tres setmanes de veure com un país viu, o millor dit es desviu, per 11 personatges suats i de cuixes molsudes. Segons el meu parer, tot això es porta de forma un pèl exagerada, però també és cert que no m'ho puc imaginar... allà on visc, que és d'allà on vinc, no s'atura per cap selecció nacional... segurament perquè no n'hi ha.

Tot plegat ens ha sorprès l'entrega de tot un país per veure els seus representants en una competició esportiva que es juga a 8 hores d'avió. Els dies de partit, durant dues hores, tot això es converteix en el lloc més tranquil del planeta. Sí, més tranquil del què ja ho és normalment! Però quan aquesta calma acaba... arriba la tempesta. Una riuada de samarretes taronges, begudes i descontrolades, omplen els carrers i canals d'aquesta pacífica terra amb càntics, crits i segurament d'altres coses que ens hem perdut. Avui he sentit que 13 milions de persones (dels 16 que hi viuen) van veure l'últim partit per la TV, és a dir més d'un 80%.

No és extrany veure com, a la cantina de la universitat, els tradicionals davantals dels treballadors es converteixen el samarretes de la selecció. Aquí tot s'ha tenyit d'un sol color; apareixen banderetes per tot arreu, el paper de water de Schiphol (l'aeroport d'Amsterdam) és taronja, als apardors t'hi pots trobar una figura de Buda o un SantCristo envoltats de guirnaldes, es fan pastissets en honor als seus representants nacionals, al súper tots els etiquetatges són especials per l'ocasió, i si et compres una caixa de cerveses tens una samarreta per unir-te a la festa... tot i que jo prefereixo mirar-m'ho com que em vaig comprar una samarreta i em van regalar 24 cerveses!

Ara ens espera un diumenge al vespre, si més no, especial. La pregunta és... com ha de viure un català a Holanda, aquesta final de la Copa del Món? Evidentment, mostrar el passaport en qualsevol plaça habilitada amb pantalles i tiradors de cervesa, pot significar reviure la venjança dels Tercios españoles. Però també és veritat que no m'he cansat d'explicar els meus sentiments cada cop que em felicitaven per les victòries de La Roja.

En qualsevol cas... hup, hup, Holland!