De bòlid fins al darrer minut... :)

Sí, com sempre, de bòlid. Queda molt poc. Menys de 15 dies! I per això (i perquè som així, d'acord, ho acceptem...) no parem, per aprofitar....

Dissabte matí van arribar l'Eulàlia i el Samail. Després de recollir-los i anar a casa a deixar maletes i menjar una mica (mmhhh, quines Catànies més bones, gràcies!!!)... vam aprofitar per fer mercat i visitar Leiden. Una mica de volteta perquè poguessin copsar la ciutat que ens ha acollit ja quasi sis mesos.

Després cap a Den Haag!!! Dinar (al lloc habitual, haurem de demanar carnet de "clients fidels") i el museu d'Escher ens esperava.... Repetir va valer la pena, vam veure coses que no ens vam fixar el primer cop... i vam fer la foto "especial". També vam fer una volta per la ciutat i vam anar a veure el Tribunal Internacional (que encara no havíem vist). Molt bé.

Cap a casa d'hora i.... joc de taula! Agrícola!!! Molt bé, el Samail i l'Eulàlia són uns experts i no els va costar gens agafar la dinàmica del joc... així que vam tenir una estona ben entretinguda. Gràcies al Samail vam aprendre noves estratègies de joc... encara que no sé si del tot efectives :)

Diumenge vam fer força kilòmetres en cotxe, per visitar la part al nord d'Amsterdam. Primer vam anar a la zona de molins de Zaanse Schans (que vam visitar a principis de maig), però va semblar una visita nova, perquè vam entrar el molí d'oli (que l'altre cop no vam veure), i vam "enganxar" la demostració (per dir-ho d'alguna manera) de com es fan els esclops actualment. Molt curiós :)

Després cap a Marken, el gran dic... i volta a casa a fer de nou una partida a l'Agrícola :). I a dormir d'hora (ni que sigui una mica)... La veritat és que encara que breu hem pogut fer força coses.

Aquest matí de nou el despertador ben d'hora, que l'Arnau ha fet un puja-baixa a Barcelona per la tesi del seu doctorand. Després de que l'Arnau embarqués, l'Eulàlia, el Samail i jo hem intentat despertar-nos fent un cafè a l'aeroport... i després cadascú a encarar el seu dia. Ells a fer una visita matinera a Amsterdam, fins al migdia que agafen l'avió... i jo a la feina... el penúltim dilluns... Fins aviat!

...

Estic trist. Trist perquè sé que no la podré tornar a muntar. Trist perquè ja no farem més camí junts. Trist perquè no la podré tornar a untar amb oli ni suar sobre seu. Ha estat una relació curta però intensa. Ens hem trobat un parell de cops per setmana, i alguns caps de setmana no hem parat. Trobaré a faltar la seva suavitat, el seu tacte. Sempre em quedarà l'amor a primera vista, aquell vespre plujós del mes de febrer només veure-la vaig pensar que havia de ser meva... i així va ser.

Però ara només em quedaran els records de tot el què hem viscut, perquè ha acabat marxant amb el primer que passava...

Després de 5 mesos i més de 1000km al costat de canals, entre molins i sempre cara al vent, m'he venut la bicicleta!

Avui mateix hem posat un anunci i avui mateix se l'han emportat, pim-pam. Va ser una inversió com a mitjà de transport i artefacte lúdic, i cal dir que ha complert les expectatives amb escreix. Enrrera queden els primers dies cap a Delft, la ruta per Zeeland, o les excursions amb el Baldiri...

És el primer avís que ja ens queda poc per Holanda!

Hup, hup,... Holland!!!

Ja portem tres setmanes d'èxtasi orange. Tres setmanes de veure com un país viu, o millor dit es desviu, per 11 personatges suats i de cuixes molsudes. Segons el meu parer, tot això es porta de forma un pèl exagerada, però també és cert que no m'ho puc imaginar... allà on visc, que és d'allà on vinc, no s'atura per cap selecció nacional... segurament perquè no n'hi ha.

Tot plegat ens ha sorprès l'entrega de tot un país per veure els seus representants en una competició esportiva que es juga a 8 hores d'avió. Els dies de partit, durant dues hores, tot això es converteix en el lloc més tranquil del planeta. Sí, més tranquil del què ja ho és normalment! Però quan aquesta calma acaba... arriba la tempesta. Una riuada de samarretes taronges, begudes i descontrolades, omplen els carrers i canals d'aquesta pacífica terra amb càntics, crits i segurament d'altres coses que ens hem perdut. Avui he sentit que 13 milions de persones (dels 16 que hi viuen) van veure l'últim partit per la TV, és a dir més d'un 80%.

No és extrany veure com, a la cantina de la universitat, els tradicionals davantals dels treballadors es converteixen el samarretes de la selecció. Aquí tot s'ha tenyit d'un sol color; apareixen banderetes per tot arreu, el paper de water de Schiphol (l'aeroport d'Amsterdam) és taronja, als apardors t'hi pots trobar una figura de Buda o un SantCristo envoltats de guirnaldes, es fan pastissets en honor als seus representants nacionals, al súper tots els etiquetatges són especials per l'ocasió, i si et compres una caixa de cerveses tens una samarreta per unir-te a la festa... tot i que jo prefereixo mirar-m'ho com que em vaig comprar una samarreta i em van regalar 24 cerveses!

Ara ens espera un diumenge al vespre, si més no, especial. La pregunta és... com ha de viure un català a Holanda, aquesta final de la Copa del Món? Evidentment, mostrar el passaport en qualsevol plaça habilitada amb pantalles i tiradors de cervesa, pot significar reviure la venjança dels Tercios españoles. Però també és veritat que no m'he cansat d'explicar els meus sentiments cada cop que em felicitaven per les victòries de La Roja.

En qualsevol cas... hup, hup, Holland!

Més visites :)

Aquesta setmana passada va ser ben moguda. Després que dilluns marxessin ma mare, l'Emi i l'Anna, el pont de Sant Joan ens va dur el Dani, la Laia i el Diego!

Divendres com nosaltres treballàvem ells van fer una mica la seva. Space Expo, dinar a l'ESA i visita a Volendam i Marken. Al vespre ens trobem a casa i anem a sopar fora al bar Bad Habits on sense saber-ho ens trobem amb gran part de la colònia d'espanyols de Leiden... veient el partit de la roja. Força molest l'esprai-sorollós... però, per la resta, el sopar i les birres ben bones :).

Dissabte aprofitem per llogar bicis i anem a fer una bona volta! Des de Leiden cap a Wassenar, a la platja, a remullar-nos els peus i jugar una mica amb la sorra (especialment el Diego, clar :P). Després anem cap a Den Haag i allà després de veure un "desfile" de veterans, dinem un bon entrepà. Aleshores anem cap a Delft per veure la plaça, la torre i els canals... i recuperar forces amb un super-stroopwafel gegant per berenar. El Diego fa una guerra d'esponges a un carrer amb activitats (rotllo festa major!) i ens posem en camí cap a casa. Soparet i a dormir d'hora, que estem cansats (i una mica cremats, quin sol feia!).

Diumenge anem cap a Texel, l'illa Frísia de més al sud. Aquesta illa és la més gran i es pot passar amb el cotxe en el ferry. Tenir el cotxe a l'illa ens permet moure'ns més fàcilment i anar fins a un centre de recuperació de foques (Ecomare) on també tenen unes peixeres molt xules ;).

Després a anem cap a la punta nord de l'illa, on ens espera el fotogènic-far i la platjeta per remullar els peus de nou (i ja descalços... aprofitar per enfilar-nos!). Al final, cap a Leiden per sopar uns panekoeken... però arribem massa tard i finalment sopem a casa.

Dilluns a les 4 sona el despertador... i amb cara de son "desfilem" cap a aeroport per acomiadar els convidats. Breu, però intens! Moltes gràcies per la companyia, hem estat molt contents d'ensenyar-vos una petita part d'aquest petit país. Una abraçada!

Mercat, Utrech, Den Haag i Delft

Sí, sí, sí. Tot això en 48h!!! Cap de setmana ben mogut, per aprofitar al màxim les darreres hores amb ma mare i companyia!

Dissabte al matí vam anar al mercat i vam aprofitar per comprar un bon dinar... Bolets arrebossats i gambetes, acompanyats d'un Albariño, clar. Mmmhhhh. I després a fer una volta per Utrech. Tot i que vam arribar tard i no vam poder pujar al Dom, sí que vam tenir temps de fer una bona passejada i voltar pels carrers de la ciutat.

I aquest matí... cap a Den Haag! No feia massa bon dia, però com hem anat "de museus", doncs per sort tampoc ens ha "emprenyat" molt el temps. Primer al Maurithuis per veure diversos quadres, entre ells el de la Noia de la Perla (sí que és petit, Judit!!).

I després al museu d'Escher. Ostres, que xulo!!! Us ho recomanem!

Després, per quasi acabar el dia, vam anar a Delft a comprovar si el dibuix de l'Escher des del Nieuwe Kerk era fidel a la realitat... Podeu dir quina casa del dibuix és la de la foto?