Terschelling

Una illa de National Geographic...

Terschelling és una de les illes de Wadden, al nord d'Holanda. Era un dels destins que teniem a la llista de "coses per veure"... i ja el podem eliminar! Aquesta vegada hem fet un puja i baixa d'un sol dia, 150km de cotxe fins a Harlingen per agafar el ferry.

(Aquesta foto està feta amb una opció de la nova càmera, la de fotos panoràmiques.... ufff... quina passada!)

Un dia espectacular... sol, poc vent, platja, i bicicletes per passejar-se per aquesta illa de 30km de longitud i 3.5 d'amplada. Amb nosaltres (l'Alaitz, que va viure uns 5 anys a Terrassa, i l'Arnau, que va neixer al Guinardó per emancipar-se després a Gràcia) van venir l'Ozgun (una noia turca que treballa a l'ESA amb l'Alaitz) i el Carlos (el seu xicot brasiler que està treballant a Alemanya), i que es van conèixer a Kiruna (nord de Suècia)... vaja, com podeu veure, històries paral·leles...

És una illa amb molts contrastos. Holandesos més blancs que l'Iniesta, holandesos més vermells que una gamba, holandesos més morenos... dunes, boscos, platjes immenses, vaques, ocells, i bens pasturant a peu de platja! (amb la seva ovella negra...)

I això sí, com a bon inici de temporada d'estiu... primer xip-xap al mar del Nord. Tot i intentar-ho, l'aigua no estava per fer-hi maravelles, i no vam poder més enllà de sucar-hi els peus

I a la tornada... una parada molt especial... 9 anys i mig més tard, l'Arnau tornava al gran dic... des d'aquella amb la furgo, el Manolo, el Charly, l'Héctor i el Víctor...

Olelé, olalà....

....ser de Gràcia és, el millor que hi ha!!!!

FELICITATS!!!!!

Ja ho diuen... temporada meteòrica! ;)

PD: Fotos del facebook de la colla. Gràcies!

A rey muerto....

Ja ho diuen: "A rey muerto, rey puesto"... així que nosaltres hem fet un símil.... i ja tenim càmera nova!!!!

La veritat és que fa un parell de setmanes ja dèiem que la que teníem estava molt velleta, i que potser tocaria canviar-la... així que després de la versió de l'Arnau sobre el succés.... la meva versió és que la va deixar relliscar... ;) (o com diria l'Aitor... "se le está rompiendo la cámara")....

Fora conyes, el cert és que va ser un accident... però com que no volíem deixar-vos sense reportatges gràfics.... diumenge al vespre vam estar una bona estona mirant i remirant a internet. Al final se't posa cara quadrada, i ja no saps quants milipíxels diu que té (era això?...)... però bé. Gràcies també a alguns consells de companys de feina i del venedor del Media Mark... ens vam tirar de la moto i vam comprar una "fambulosa" Sony Cyber-Shot DSC-WX1!!!

Encara no l'hem pogut provar gaire, clar, a part de les fotos de les ampolles de cervesa de casa, de l'Arnau xerrant (seqüència d'aquestes ràpides, molt divertida), i somrient per provar el "detector de sonrisas" (que fort!!!)... Però bé, us deixem una de les primeres fotos fetes dels "capitalistes", i una altra de "l'aparatejo".

Salut i milipíxels! :P

Per Zeeland

Després de més de 4 mesos per Holanda... hem fet la primera ruta en bici! Fins ara, a part d'anar a treballar, havíem fet sortides d'un dia (Keukenhoff, Gouda, Katwijk, Den Haag...), però aquest pont de maig hem aprofitat els tres dies per anar a Zeeland, al sud-oest d'Holanda.

Tot molt bé. Sol, kilòmetres, mar, i el verd del prats,...

... bens, vaques (i no vull dir la de les ulleres de sol, eh?)...

i com sempre cerveses, i bons sopars. En total, uns 250km que aquí us passem desglossats.

	1a etapa Tholen-Middelburg	2a etapa Middelburg-Zierkzee	3a etapa Zierkzee-Tholen
Distància [km]	99.29	79.83	72.15
Temps [h:m:s]	5:27:17	4:34:26	3:51:50
Vel. mitja [km/h]	18.3	17.4	18.6

... i només un "però"... em va caure la càmera de fotos i ara només fa soroll quan l'encens... i no fa fotos. Aquí en teniu la última...

La visita dela Sandra, la mitja i la lliga!

Ostres, ostres, ostres... la Sandra ha vingut uns dies per aquí i ens ha deixat més d'una GB de fotos. I és clar, ara tenim un problema per fer-ne una selecció. També s'ha de dir que hi ha hagut motius per fer fotos... i beure cerveses.

Com bona part del mes de maig holandès, aquest passat cap de setmana era pont. Així que vam tenir 3 dies i mig (la meitat que falta la vam aprofitar per treballar una mica i justificar la beca rebuda) per anar en bici, quedar amb el Baldiri, anar més en bici, veure flors i plantes, visitar algun museu i anar en bici, fer algunes compres de faldilles,... i anar més en bici... i és que en total vam fer més de 160km!!!

El primer dia ens vam posar les dues rodes entre les cames per acostar-nos fins a Keukenhof, un immens jardí ple de tulipes. Allà s'hi poden veure gran quantitat de flors diferents i de tots els colors i formes... i on fins i tot els hi posen nom...

Després de veure tantes flors, i per cremar una mica més l'esmorzar, ens vam acostar fins a Haarlem per fer un bon dinar, i per agafar la LF1, la ruta en bici que va per la costa holandesa enmig de dunes, platges, i pobles de costa al més estil Lloret (atenció a les cases sobre la platja de Zandvoort, totalment en contra de la llei de costes).

Divendres a la tarda, després de passar a buscar l'Alaitz per l'ESA i de gaudir d'un altre bon dinar, ens vam acostar fins a l'SpaceExpo per veure com funcionen els satèlits, els coets,... i què grans són els astronautes!

El dia va acabar a Delft, la ciutat on treballa l'Arnau... i "... què maco que és Delft!". Canals petitons i acollidors, esglesies gòtiques, botigues de mapes,... i on fins i tot vam trobar un comptador de les bicicletes que passen pel carril bici.

Dissabte va tornar a tocar bici. En aquest cas per baixar fins una ciutat coneguda pel seu formatge, Gouda. Amb la companyia del Baldiri ens vam perdre pel Groene Hart, el cor verd holandès, fins arribar a la plaça del mercat, amb la balança d'on , encara, s'hi pesa el formatge. Una bona excursió acompanyada, per variar, d'un portentós dinar.

I traca final. Un diumenge complet. Amb emoció, patiment, suor,... i és que el diumenge havia de tenir moments per tot. Per guanyar la lliga (la imatge del madridista adormit al sofà del Coco's durant tota la segona part no té preu), menjar-se uns SpareRibs, correr la mitja marató de Leiden (1'36'43, visca!), i comprar una planta carnívora (esperem que visqui, però que no se'ns mengi!).

I és que tot acaba com comença...